Clàudia Ruscalleda, publicat a Público (14/11/19)
La batalla per l’habitatge no l’hem escollida. Ens han forçat a lliurar-la. Ens hi ha empès la necessitat de l’estat de crisi i emergència social en què ens trobem immersos des de fa anys. Al mateix temps, però, s’ha obert una possibilitat. Al congrés que se celebra aquest cap de setmana, hi ha una veritat que volem posar al centre del debat: la lluita per l’habitatge ens ha canviat la vida, i pot fer-la canviar encara més. En un context d’emergència habitacional, on la incapacitat d’accedir a un sostre no és una anomalia en el sistema sinó l’esfondrament estructural de tota l’arquitectura econòmica, política i institucional del règim vigent, hem aguantat soles, intentant taponar una hemorràgia que dessagna els barris populars. Soles sense tenir res més que a nosaltres mateixes, el nostre suport recíproc i desinteressat, la solidaritat entre desconegudes que esdevenen veïnes i més tard companyes. Davant d’unes institucions que, lluny de ser part de la solució, han estat part del problema, hem construït un contrateixit social de resistència, una xarxa de suport on qui ha estat desesperat troba esperança, i on quan sembla que no hi ha solució, hi ha la possibilitat de crear-la entre totes.
En aquesta resistència hem après que la lluita per l’habitatge va més enllà d’un conflicte entre els qui no tenen casa i els qui especulen amb aquestes. És un conflicte entre dues formes d’entendre el món, entre els qui posen la vida al centre i els que hi posen els diners. En la trinxera de l’habitatge hem entès què significa construir una comunitat, participar d’espais de decisió col·lectiva, relacionar-nos a través del companyerisme i no la competitivitat, crear relacions l’amistat contra la soledat. I no deixar ningú enrere.
Volem vides felices i sabem que això ho aconseguirem lluitant i organitzant-nos contra els que han fet del seu interès econòmic l’única llei incontestable. No aconseguirem assolir una veritable transformació social únicament aturant desnonaments. Cal anar més enllà, fer dels valors comunitaris i socials que donen ànima a la lluita per l’habitatge el pilar d’un projecte social i polític que abraci totes les esferes de la vida i que posi al davant la comunitat, les relacions de solidaritat i igualtat lliures d’opressions patriarcals, la unitat en la pluralitat i el repartiment de la riquesa. Per tot això, el moviment per l’habitatge es reunirà a la Fabra i Coats de Barcelona. Aquest no és un congrés més, és un congrés per guanyar, guanyar una victòria per a totes