COMUNICAT CONJUNT
- Una càmera amagada al pis d’una persona que havia estat desnonada capta com un agent dels Mossos treu la pistola i apunta al passadís.
- Des del Sindicat d’Habitatge de Nou Barris i des del II Congrés d’Habitatge de Catalunya denunciem aquesta acció, així com l’enduriment dels dispositius policials viscut en els desnonaments d’aquesta setmana.
El passat dimecres 18 de desembre, en un desnonament al carrer Pare Rodés 8-10 de Nou Barris (Barcelona) un agent dels Mossos d’Esquadra va desenfundar la pistola. En un vídeo – captat per una càmera instal·lada a l’entrada de l’habitatge, propietat de la persona desnonada – es pot veure com un agent (T6W049) està donant instruccions a un company.
Li diu que regiri el pis, peça per peça, i que ho faci amb la pistola per davant. Aquesta escena es va viure quan el desnonament ja havia estat executat i no hi havia ningú dins l’habitatge, abans de l’entrada de la comitiva judicial. Prèviament, la persona que havia estat desnonada havia qüestionat als agents que entressin al pis amb armes. Davant d’aquesta pregunta, els agents li van respondre que ho feien per “protocol”, davant la possibilitat que hi hagués alguna persona amagada dins l’habitatge. Per sort, en aquest cas no hi havia ningú. Però què hauria passat si hi hagués algú? Com es pot permetre una presència policial en un desnonament que treu una arma sense motiu?
No és casualitat que una acció desproporcionada com aquesta s’hagi dut a terme en una setmana marcada per dispositius policials desmesurats a cada desnonament. Dimecres passat a Nou Barris, la comitiva judicial i la BRIMO es van presentar una hora abans de la citada pels jutjats i van acordonar la zona amb més de sis furgons, impedint el pas de la SIPHO i dels veïns i veïnes que s’apropaven a donar suport al Denis i la Yolanda.
Situacions similars es van viure a altres barris: a Sants, on es van presentar més de 8 furgons d’antidisturbis, 3 patrulles de Mossos i una de Guàrdia Urbana per a desnonar l’Abdul; a Cassoles, on la comitiva judicial es va negar a posposar el desnonament i van esperar més de 4 hores fins que va arribar el dispositiu de Mossos per fer fora de casa seva la Gladys i el seu fill; a la Trinitat Vella, on dimecres passat es va acordonar tot el carrer Mireia per a executar un desnonament; i més recentment aquest dijous, on 6 furgons de la BRIMO s’han presentat al Poble Sec per fer fora la Pilar i la seva mare en el seu primer llançament.
I també més enllà de Barcelona: a Reus es van detenir dues militants durant el desnonament del Khalid, una de les quals ara té un procediment obert per a expulsar-la del país i on també es va precintar el carrer. Tots aquests dispositius suposen una despesa enorme dels recursos públics que bé es podrien utilitzar per a pagar els centenars de lloguers socials que fan falta a Catalunya.
Des del Sindicat d’Habitatge de Nou Barris, des del II Congrés d’Habitatge de Catalunya i Alerta Solidària denunciem l’enduriment en els darrers mesos dels dispositius per a desnonar les nostres veïnes i veïns. El que eren intervencions puntuals ara s’esdevenen molt sovint, quasi diàriament, amb actuacions molt contundents contra les militants que s’oposen de manera pacífica que es desnoni les seves veïnes i veïns. Desplegaments intimidatoris com el que es va viure a Nou Barris aquest dimecres quedaran immortalitzats en forma de pistola desenfundada.
És en aquest context, d’increment de tensió i violència per part dels cossos policials, que cal situar aquest gest paranoic i antireglamentari, de desenfundar l’arma de foc sense cap justificació possible. Treure la pistola, o més ben dit, la facilitat amb la qual la treu l’agent caçat al vídeo, denota la predisposició a actuar amb un grau d’hostilitat que barreja la imprudència i la il·legalitat. Fa temps que ho diem, ho hem viscut les darreres setmanes i ho reiterem: els agents actuants, més enllà d’executar ordres de desnonament que només beneficien els qui s’enriqueixen amb l’extracció de rendes de la classe treballadora, prenen partit actiu a favor d’aquest, i per tant són una part estructural i necessària del problema.
La solució al problema de l’habitatge no vindrà mai per la via policial. Però si aquesta es fa més violenta cada dia, el problema prendrà dimensions insuportables que tard o d’hora acabaran per explotar. A les classes populars cada dia els queden menys opcions. És això el que volen les noves autoritats policials del govern d’Illa? Per aquest motiu, assenyalem també la hipocresia del PSC que, al capdavant del Govern i de l’Ajuntament de Barcelona, reprimeix les militants organitzades, al mateix temps que celebra accions reivindicatives del passat, com el segrest del bus 47 per part de Manuel Vital.
La violència gestual, els insults, les amenaces, les empentes i els estiraments repunten amb assiduïtat en les actuacions de les darreres setmanes i no pot ser casualitat. Els comandaments policials, primer, i els polítics abans, potser, han hagut de donar la consigna per a aquest increment de violència. L’objectiu és ben conegut pels experts policials i no és cap altre que provocar reaccions en calent dels activistes que serveixin per justificar noves detencions. A la llarga i de manera més general, la intimidació per la violència policial pretén coaccionar les llibertats cíviques, com el dret de protesta, del col·lectiu concernit, en aquest cas, el moviment per l’habitatge.
Sindicat d’Habitatge de Nou Barris, II Congrés d’Habitatge de Catalunya i Alerta Solidària