1. Sang, suor i llàgrimes
Ara ja fa pràcticament un any, un seguit de col·lectius vam començar a planificar el 1er Congrés d’Habitatge de Catalunya. Durant els últims anys, una bona pila de grups en defensa de l’habitatge ha aparegut arreu del territori català. I no ha sigut perquè si: la crua realitat de les llars catalanes, especialment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és terrible. Ara mateix, la capital catalana és la ciutat més cara de tot l’estat espanyol, tant amb lloguers com amb hipoteques. I res ens indica que la cosa vagi a cambiar: tenim uns serveis socials col·lapsats, uns 14 desnonaments al dia i centenars de families forçades a viure en albergs i habitacions de més de 300 euros. Mentrestant, ni el govern d’Espanya, ni la Generalitat ni l’Ajuntament fan polítiques valentes per frenar aquest desastre.
I davant això, què hem pogut fer nosaltres? Organitzar-nos com hem pogut a cada barri i vila, parar desnonaments amb la PAH, oferir les alternatives que hem tingut a la mà (com les okupacions d’edificis buits) i plantar cara a petits i grans propietaris, amb una gran victòria a mitjans de Juliol contra el gegant Blackstone, al bell mig del Raval.
Però, tot sigui dit, ho hem fet amb més suor i cor que pas cap i estratègia. I és que, cada setmana, segueixen arribant casos i casos de persones amb situacions molt i molt precàries, amb drames familiars i mals de cap, que no donen ni un moment per respirar i dir: anem cap a la direcció correcta? podríem fer millor les coses?
Són aquestes preguntes les que ens porten a tot aquest procés de reflexió que està sent el 1er Congrés d’Habitatge de Catalunya.
2. El més important, és el cami
Des de fa un any, ens portem reunint entre diversos col·lectius per repensar tota la feina que tenim i aportant propostes de millora, per tal de poder decidir quin és el full de ruta que ens marcarem pels propers anys.
El primer que algú pot pensar, és que, no hi ha tanta feina per organitzar un congrés, oi? Sembla que, amb la celebració d’una convocatòria d’un cap de setmana n’hi hagi prou, no? Doncs just creiem que, aquests tipus d’esdeveniments no ens valen en un moment on tenim desenes de col·lectius diferents, amb línies de pensament divergents i realitats locals particulars. En aquest sentit, ens feia falta un procés molt més llarg i calmat que comptés amb diverses etapes i que, culminés, amb la celebració d’una convocatòria per tancar-ho tot.
Així doncs, el grup motor del Congrés ha anat impulsant diversos moments del 1er Congrés d’Habitatge:
Durant Juny i Juliol del 2018 ens vam començar reunir, a donar-li forma a les idees i grups de treball. S’incorporaven col·lectius interessats des del minut 0.
A principis de Febrer d’aquest any, vam fer una presentació del nostre projecte a tots aquells grups que, per diverses raons, no havien pogut acompanyar-nos en tota la primera fase de preparació. A la Lleialtat Santsenca del barri de Sants de Barcelona ens vam reunir per explicar les diferents etapes i respondre tots els dubtes.
Entre Abril i Maig es van celebrar els Debats Locals sobre Habitatge. Un bon grapat de grups van apropar el debat sobre l’habitatge i la seva importància a les seves veïnes més properes. Així doncs, de manera interminent, es van anar donant debats a carrers i places, especialment als barris de Barcelona i a la zona del Maresme. Vam aprofitar per difondre tot el procés del Congrés i posar a la venta els cartells que diversos dissenyadors ens havíem fet de manera solidaria.
A finals de Juny, vam celebrar un Debat Entre Col·lectius, on ens reuníem tots els grups per començar a parlar dels temes cabdals a tancar: les estratègies a seguir i les propostes d’organització dins el moviment. Hi van participar col·lectius d’arreu del territori.
Entre Juny i Juliol, cada col·lectiu es va reunir per tenir el seu propi Debat Intern. Anàvem a posar la nostra opinió sobre com hauria d’avançar un futur moviment d’habitatge organitzat, quina crèiem que eren els punts forts a prioritzar i quines són les eines que ens falten o que podríem millorar.
Totes aquestes reflexions han sigut recollides i passades a una Comissió Redactora, que és l’encarregada d’ordena i perfilar uns documents ordenats i concrets. Aquests documents o ponències hauran de ser la base final per decidir el full de ruta de la lluita per l’habitatge en els propers anys. Aquesta Comissió Redactora ha elaborat aquestes ponències durant el mes d’Agost.
Durant tots aquests mesos, el grup motor ha seguit reunint-se, ha respost a mitjans de comunicació i ha intentat apropar el Congrés a altres grups en lluita per l’habitatge que hi veien dubtes o que no coneixen la proposta (i els que encara ens falten!).
3. I què ens queda per fer?
Sembla que ja no queda molt per fer però, no és així. Durant el mes de setembre hem estat posant tota la maquinària a funcionar, ja que s’estan donant una sèrie de Debats Sectorials, per tal d’acostar la lluita d’habitatge a altres sectors. Fa falta que el món laboral, cooperatiu, el feminisme i el jovent aportin el seu gra de sorra. Com poden ajudar-nos? Hi ha feines que podem fer conjuntament i no repetir feina? Farà falta contestar aquestes preguntes i a moltes altres.
I, finalment, ens quedarà una intensa feina d’organitzar les jornades del Congrés que serà el 16 i 17 de novembre a la Nau Bostik al barri de la Sagrera de Barcelona. Allà, haurem de preparar els debats, dinamitzar-los i moderar-los, recollir totes les aportacions, controlar els vots i decisions, donar espais per a altres activitats o tallers que volguem aportar, tots els àpats i tot el que se’ns oblida alhora d’escriure aquest article.
Serà tot un esforç, però sabem que no hi ha altre camí: la lluita per un habitatge digne ja no es troba en les administracions, totalment col·lapsades: només un moviment fort i organitzat ens portarà a una victòria per a totes.